Com cantar "Sobreviviré" sense que m'exploti un pulmó

Si morir de riure no pot ser una opció, què collons ens queda?

De cop passa alguna cosa que canvia la direcció de la vida. Una creu que és invencible, com quan érem petites i dèiem “sóc sucre”. Però la realitat és una altra. La realitat és que totes estem exposades a alguna malaltia. La malaltia que canviarà la vida de la Moumna es diu sarcoïdosi. Sarcoïdosi pulmonar.

Com cantar “Sobreviviré” sense que m’exploti un pulmó explica la història d’un diagnòstic i de com una paraula desconeguda fa que la teva realitat ja no sigui teva. Explica com de sola et pots arribar a sentir quan ningú entén ni coneix allò que t’està passant.

Xerrada postfunció

Fitxa artística

Integració de llengua de signes: Anna Griera Parra
Espai sonor: Neus Soler
Veu en off: Claudia Carreras
Escenografia i vestuari: Elisabet Rovira Ribas
Audiovisuals i fotografia: Beatriz Pérez Martín
Ajudant d’escenografia i vestuari: Alejandra Sánchez Casañ
Disseny de llums: Nahomi Monjaraz
Producció: laKarbo
Distribució: Tot Produccions
Amb el suport de: Hospital Clínic, enCantados, Casa Orlandai i El Maldà
Agraïments: Casa Orlandai, Les Fugitives, enCantados Associació, XaviAlsina i Jacobo Sellarés del grup de malalties pulmonars intersticialsde l’Hospital Clínic, Sandra Cambón, Rafel Carbonell, Jaume Viñas, Berta Frigola, ElenaFortuny, Rosa López, Carles Cortina, Laura Dorca, Albert Mora, Xavier Mestres, Sala Siconi, Estudi Karloff